L'estiu i la via làctia
Els humans som capaços de veure el passat tansols aixecant la vista al Cel per la nit. Tots aquells puntets, els estels, són la llum que fa milions d'anys emetia cos celest en concret i que ens arriba en el nostre present. Nosaltres podem, inclús, veure la llum d'un estel que fa temps que va desaparèixer, ja que la llum que va emetre abans de morir encara s'està transportant per l'Univers.
De la mateixa manera, quan nosaltres morissim encara s'estarà emetren una reflex nostre per l'Univers. Un astrònom d'una civilització llunyana que estigués enfocant el nostre planeta en aquest moment només veuria, segurament, un planeta desert de vida inteligent. Milions d'anys després, un astrònom d'aquest mateix planeta veurà el primer homo sàpiens i uns milers d'anys després una societat industrial amb un noi miran't el centre de la nostra galàxia, la vía làctea, una nit d'estiu.
El cel estelat ens fa sentir-nos petits, impotents, insignificants i a l'hora especials i únics. No sabem que som ni a on anem, però vivim. Veure la via làctia creuar el cel et fa sentir una sensació de confortament i comoditat, l'univers és la nostra casa, és d'on venim. És per això que recomano, si podeu, endinsar-vos per Sebes o per algun camp allunyat de la contaminació lumínica i disfruteu de l'experiència de veure la via làctea.
Escrits
5 comentaris:
Recordo una nit d'agost, a Sebes, erem uns quants, hi havia algun anellador de Flix. Miravem al cel, voliem veure les Perseides o Llàgrimes de Sant Llorenç; la idea va ser meua. Jo em vaig veure cinc. Altres en van veure més. Potser un n'hi va veure onze. Estavem al terra agitats i ens ho vam passar molt bé. Hi havia un fotimer de gent que haviem fet un sopar.
Un altra nit, acompanyant a un anellador amb el meu cotxe al Mas del Director, que no tenia cap manera d'anar, doncs molts anelladors són mig bohemis, a l'arribar a l'edifici i baixar del cotxe, tant ell com jo, vam veure el bòlid més meravellós que he visr en tota le meua vida a sobre de la fàbrica. Fins i tot amb una estela inclosa que semblava fum. Va ser increible, era com un missil natural amb una punta de llum.
M'agrada l'astronomia i d'una forma friqui o estranya, sóc soci de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, que és molt elitista. He vist un eclipsi total de Sol i un d'anular i no vull que siguin els últims.
Salut i pluges d'estels
JA
Algo tindran estos anelladors, que jo també he vist a Sebes la via làctea i algun que altre estel fugaç acompanyat d'anelladors. Ajudant a anellar o fican't xarxes per a xots.
Buenas, puedo hacerte una pregunta con sumo respeto? En que idioma está escrito tu blog? Espero que no te ofendas.
Hay cosas interesantes en tu blog, pero no logro entender todo lo que escribes, disculpame.
Saludos!
Buenas Topofobia, mi blog lo escribo en Catalán. Si quieres leerlo en castellano puedes usar el traductor automático de google.
Aquí te dejo el enlace de mi blog traducido al castellano:
http://translate.google.es/translate?u=http://doblepensament.blogspot.com/&sl=ca&tl=es&hl=es&ie=UTF-8
Tranquilo, que no ofende para nada tu comentario, un saludo
Realment és increïble i cert. Quan mires el cel nocturn, allunyat de la llum i veus una cosa tan espectacular com la Via Làctea, t'entra un bombardeig de dubtes existencials enorme. A veure si ens aficionem més a aquestes coses Reyes i aquest estiu fem un intenssiu (deixo el comentari agafat en pinses d'estendre roba... xD)
Publica un comentari